Amb una àrea de gairebé 38.000 quilòmetres quadrats, Tarija (amb capital a San Bernardo de Tarija) és un dels nou departaments que té Bolívia, la màxima actualitat del qual és el Prefecte (l’actual, Mario Cossío), fiscalitzat pel Consell Departamental, que té nou membres anomenats Consellers (com a mínim, un per a cada província –Cercado, Gran Chaco, O’Connor, Avilés, Aniceto Arce i Méndez-). L’estructura governamental la completen els onze municipis pertanyents al departament (amb els onze respectius alcaldes). El Chaco, província apart No totes les províncies estan còmodes dins el departament de Tarija. D’uns anys cap aquí, les províncies d’O’Connor i Cran Chaco (juntament amb les de Cordillera –del departament de Santa Cruz- i Luis Calvo i Hernando Siles –del departament de Chuquisaca-) han plantejat la creació d’un desè departament bolivià, anomenat El Chaco o Gran Chaco, al•legant motius històrics. A aquests efectes, autoritats de la província del Chaco s’han reunit recentment amb Mario Cossío per a debatre aspectes que afecten aquesta regió. En la reunió, qualificada de positiva, es va acordar que els governs municipals de la regió prioritzaran els projectes més importants del 2009 perquè el govern departamental programi els recursos, que es posposarà el debat sobre la transferència del 45% de regalies i de l’Impost Directe d’Hidrocarburs (IDH) a aquesta regió fins a passada la trobada departamental que ha de tenir lloc del 4 al 6 de març a Tarija, i també, que faran sentir la seva veu a l’esmentada trobada. Alguns municipis de la província d’Aniceto Arce, amb menys consistència que els municipis de les províncies del Chaco, també reclamen desmarcar-se del departament de Tarija i crear un departament anomenat, en aquest cas, Bermejo. La mitja lluna Tarija pertany als departaments de l’orient o de l’anomenada mitja lluna, juntament amb Santa Cruz, Beni, Pando i Chuquisaca. Aquests es diferencien de la resta de Bolívia perquè concentren la major part de les reserves de gas i petroli del país. Enfrontats al govern central, pretenen major autonomia i, conseqüentment, més recursos (sobretot, la revisió de la distribució de l’IDH). Mentre que aquests departaments recolzen les seves demandes en la lluita pel canvi d’estructura d’un estat que consideren centralista, d’altres hi veuen tan sols un pretext per a perpetuar privilegis i evitar la nacionalització dels recursos naturals, la reforma agrària o que la majoria indígena agafi més pes a Bolívia. La lluita pel gas El departament de Tarija té les majors reserves de gas del país, la qual cosa és motiu de disputa. Els darrers dies, davant dels temors que l’actual govern bolivià es faci amb el control d’empreses tarijenyes (com EMTAGAS, l’Empresa Tarijeña del Gas) per tal de lliurar-lo a l’YPFB (Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos), uns i altres s’han reunit per posar fi a les mobilitzacions, tot donant-se seixanta dies de termini per tal d’analitzar el marc jurídic i la nova Constitució boliviana i arribar a acords que permetin a l’empresa seguir distribuint gas natural al Departament de Tarija. El futur de Tarija amb la nova Constitució Política de l’Estat La nova CPE es va aprovar el mes de gener, però Tarija és un dels departaments on va guanyar el rebuig al nou text constitucional. La trobada departamental d’aquests dies, amb participació d’organitzacions, institucions, autoritats polítiques i societat civil, servirà per a aprovar les estratègies de la política departamental i de desenvolupament de la regió en base a la nova Constitució. D’altra banda, el govern estatal ha conformat recentment el Consell Autonòmic, encarregat de la redacció del projecte de llei marc de les autonomies (que s’haurà d’implementar en tot el territori bolivià), document que s’haurà d’aprovar per l’assemblea legislativa plurinacional escollida a les eleccions generals del 6 de desembre. El prefecte de Tarija (ni cap dels altres dels departaments opositors) no ha assistit al Consell, atès que viu com un engany el fet que al llarg de tres anys el govern bolivià s’hagi estat oposant a les autonomies departamentals i ara, en canvi, pretengui aprovar processos autonòmics indígenes que els opositors consideren centralistes. Tot i això, no es tanca en banda i afegeix que dialogarà amb el govern, sempre que aquest respecti l’estatut autonòmic de Tarija (i, especialment, els ingressos econòmics d’aquest departament). El debat autonòmic continuarà. Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.
