El 2008 ha estat un any convuls per a Bolívia. De fet, tot plegat ja va iniciar-se el desembre de 2007, quan el govern d’Evo Morales (primer mandatari indígena de Bolívia, del MAS –Moviment al Socialisme-) va aprovar una reforma constitucional que pretenia refundar el país andí, tot reconeixent l’autonomia de les comunitats indígenes i situant-les en un pla d’igualtat amb els departaments. Les regions més riques de Bolívia (l’anomenada mitja lluna –Santa Cruz, Beni, Pando, Tarija i Chuquisaca-), cinc departaments que posseeixen bona part dels pous d’hidrocarburs del país, així com la concentració més gran de terra de tot Bolívia, van interpretar aquesta constitució com a indigenista, autoritària i inviable pels interessos autonòmics. La resta del país, però, liderats per La Paz, (bastió de l’oficialisme) consideraven que els autonomistes tan sols volien mantenir i/o recuperar els seus privilegis. Dues meitats irreconciliables i un gran clima de confrontació que han marcat el 2008 bolivià.
Així, al llarg de l’any, el suport a Morales ha topat amb la popularitat de les demandes autonòmiques dels departaments més rics, unes demandes de major autonomia que han estat, en gran part, recollides pels estatuts que aquestes províncies van aprovar l’any passat, “de facto” i sense base legal. El més rellevant, el de Santa Cruz, que va ser titllat d’il·legal, separatista i una absoluta còpia de l’estatut d’autonomia català pel govern bolivià, va ser aprovat per àmplia majoria en referèndum.
Enmig de forts incidents entre partidaris dels dos bàndols, la tensa situació va culminar amb la celebració d’un referèndum de revocació al qual es van sotmetre tant el mandat d’Evo Morales, com vuit governadors provincials (la majoria promotors d’una autonomia secessionista). Els bolivians van ratificar el govern i, tant Evo Morales com les regions opositores, en van sortir enfortits, de manera que la negociació i el diàleg quedaven com a única sortida possible a la crisi. Però lluny d’una sortida negociada, jornades d’especial polarització van arribar al seu punt més alt amb l’expulsió de l’ambaixador dels Estats Units a La Paz (al qual Evo Morales va acusar d’instigar les protestes violentes contra el seu govern a les regions opositores) i, sobretot, amb el decret d’estat de setge al departament de Pando arran dels enfrontaments i morts, que fins i tot van despertar temors d’una guerra civil, entre els partidaris de Morales i els opositors.
En aquest punt, després de la cimera sudamericana (UNASUR) d’emergència i de llargues trobades al Palacio Quemado de La Paz, govern i governadors opositors van redactar un document per a establir les bases d’una negociació, que passen per modificar substancialment el contingut de la constitució boliviana, sobretot pel que fa a l’autonomia de les regions.
El 2009 s’inicia, doncs, amb un nou referèndum a la vista, aquest sobre la nova constitució, que tindrà lloc el proper dia 25 de gener; sense perdre de vista la previsió d’eleccions anticipades per a finals d’any. L’any 9 promet ser transcendental per a Bolívia. Cal veure, però, si aquesta vegada no és sinònim de noves disputes sinó de millores, solucions, progrés i futur per a tot el poble bolivià. Feliç 2009, Bolívia!
Núria Creus
Politòloga. Col·legiada núm. 1803
Font: L’Avui digital
