Associació Tarija ONGD

Desde hace unas semanas ya somos oficialmente Organización No Gubernamental para el Desarrollo. Un paso adelante para seguir trabajando con mayores retos y recursos.

Bon Nadal

Nadal és temps de bons auguris

de bons propòsits i, sobretot, d’alegria

Desitgem que les vostres il.lusions es facin realitat

Des de l’Associació Tarija… els nostres millors desitjos per aquest 2010

Bon Nadal i Feliç Any Nou

LA REVOLUCIÓ INDIGENISTA

El passat sis de desembre, el primer mandatari indígena de l’Amèrica Llatina, Evo Morales, ha estat reelegit fins al 2015 president de Bolívia en la primera volta de les eleccions, amb més d’un seixanta per cent dels sufragis.

Les polítiques socials del partit que lidera, el Moviment al Socialisme (MAS), principalment implementades a l’altiplà andí, li han facilitat un suport massiu dels indígenes que li permetran aplicar, ara sense oposició, la nova Constitució, de caire indigenista.

I és que, segons Morales, la Constitució sorgida del procés d’independència del 1825 era d’arrel criolla (de descendents d’espanyols) i va trair de ple el suport indígena a la independència de Bolívia. Cert és que el fet que l’aristocràcia criolla liderés aquell procés independentista no va afavorir gens les aspiracions de la majoria indígena del país, des d’aleshores històricament oblidats pel poder i exclosos de l’agenda pública.

 La reelecció d’Evo Morales per àmplia majoria potser és més coherent en un país on més de la meitat de la població és indígena (destacant-hi principalment els quítxues i els aimares) i capgira el domini històric de la vida pública per part dels criolls, d’aquí la seva importància.

 I si bé és cert que els indígenes continuen tenint un origen preeninentment rural i pobre, ben al contrari que l’orient bolivià (tot sigui dit, amb passat crioll), també ho és que en aquestes eleccions dos dels departaments tradicionalment opositors i pertanyents al ric orient,Tarija i Chuquisaca, han canviat de bàndol i han apostat per Morales.

Alguna cosa està canviant a Bolívia?

Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.

NOVÈ MOU-TE PER TARIJA

US ESPEREM!!!!! NO FALTEU!!!! A LA PLAÇA NOVA DE PREMIÀ DE MAR…..SOPAR SOLIDARI

A LES 21H EL DISSABTE 19 DE SETEMBRE

SITUANT TARIJA EN EL CONTEXT POLÍTIC BOLIVIÀ

Amb una àrea de gairebé 38.000 quilòmetres quadrats, Tarija (amb capital a San Bernardo de Tarija) és un dels nou departaments que té Bolívia, la màxima actualitat del qual és el Prefecte (l’actual, Mario Cossío), fiscalitzat pel Consell Departamental, que té nou membres anomenats Consellers (com a mínim, un per a cada província –Cercado, Gran Chaco, O’Connor, Avilés, Aniceto Arce i Méndez-). L’estructura governamental la completen els onze municipis pertanyents al departament (amb els onze respectius alcaldes). El Chaco, província apart No totes les províncies estan còmodes dins el departament de Tarija. D’uns anys cap aquí, les províncies d’O’Connor i Cran Chaco (juntament amb les de Cordillera –del departament de Santa Cruz- i Luis Calvo i Hernando Siles –del departament de Chuquisaca-) han plantejat la creació d’un desè departament bolivià, anomenat El Chaco o Gran Chaco, al•legant motius històrics. A aquests efectes, autoritats de la província del Chaco s’han reunit recentment amb Mario Cossío per a debatre aspectes que afecten aquesta regió. En la reunió, qualificada de positiva, es va acordar que els governs municipals de la regió prioritzaran els projectes més importants del 2009 perquè el govern departamental programi els recursos, que es posposarà el debat sobre la transferència del 45% de regalies i de l’Impost Directe d’Hidrocarburs (IDH) a aquesta regió fins a passada la trobada departamental que ha de tenir lloc del 4 al 6 de març a Tarija, i també, que faran sentir la seva veu a l’esmentada trobada. Alguns municipis de la província d’Aniceto Arce, amb menys consistència que els municipis de les províncies del Chaco, també reclamen desmarcar-se del departament de Tarija i crear un departament anomenat, en aquest cas, Bermejo. La mitja lluna Tarija pertany als departaments de l’orient o de l’anomenada mitja lluna, juntament amb Santa Cruz, Beni, Pando i Chuquisaca. Aquests es diferencien de la resta de Bolívia perquè concentren la major part de les reserves de gas i petroli del país. Enfrontats al govern central, pretenen major autonomia i, conseqüentment, més recursos (sobretot, la revisió de la distribució de l’IDH). Mentre que aquests departaments recolzen les seves demandes en la lluita pel canvi d’estructura d’un estat que consideren centralista, d’altres hi veuen tan sols un pretext per a perpetuar privilegis i evitar la nacionalització dels recursos naturals, la reforma agrària o que la majoria indígena agafi més pes a Bolívia. La lluita pel gas El departament de Tarija té les majors reserves de gas del país, la qual cosa és motiu de disputa. Els darrers dies, davant dels temors que l’actual govern bolivià es faci amb el control d’empreses tarijenyes (com EMTAGAS, l’Empresa Tarijeña del Gas) per tal de lliurar-lo a l’YPFB (Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos), uns i altres s’han reunit per posar fi a les mobilitzacions, tot donant-se seixanta dies de termini per tal d’analitzar el marc jurídic i la nova Constitució boliviana i arribar a acords que permetin a l’empresa seguir distribuint gas natural al Departament de Tarija. El futur de Tarija amb la nova Constitució Política de l’Estat La nova CPE es va aprovar el mes de gener, però Tarija és un dels departaments on va guanyar el rebuig al nou text constitucional. La trobada departamental d’aquests dies, amb participació d’organitzacions, institucions, autoritats polítiques i societat civil, servirà per a aprovar les estratègies de la política departamental i de desenvolupament de la regió en base a la nova Constitució. D’altra banda, el govern estatal ha conformat recentment el Consell Autonòmic, encarregat de la redacció del projecte de llei marc de les autonomies (que s’haurà d’implementar en tot el territori bolivià), document que s’haurà d’aprovar per l’assemblea legislativa plurinacional escollida a les eleccions generals del 6 de desembre. El prefecte de Tarija (ni cap dels altres dels departaments opositors) no ha assistit al Consell, atès que viu com un engany el fet que al llarg de tres anys el govern bolivià s’hagi estat oposant a les autonomies departamentals i ara, en canvi, pretengui aprovar processos autonòmics indígenes que els opositors consideren centralistes. Tot i això, no es tanca en banda i afegeix que dialogarà amb el govern, sempre que aquest respecti l’estatut autonòmic de Tarija (i, especialment, els ingressos econòmics d’aquest departament). El debat autonòmic continuarà. Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.

Tarija diu no a la Constitució Política de l’Estat (CPE)

 

 

El passat 25 de gener Bolívia va ratificar la Constitució d’Evo Morales amb un 60% aproximat de vots a favor. Però la refundació del país que cerca la nova CPE, que pretén dotar de major autonomia les majories indígenes d’Occident, va topar amb l’oposició dels rics departaments de l’Orient, entre els quals hi ha Tarija (on gairebé el 70% de la població hi va votar en contra).

 

Després dels aldarulls de l’any passat, la jornada del referèndum va transcórrer de manera tranquil·la i democràtica i, malgrat que les hores immediatament posteriors a la votació hi va haver crides a la desobediència civil, ara Tarija acata els resultats i el seu prefecte, Mario Cossío, aposta per convocar una trobada departamental (que tindrà lloc els dies 16 i 17 de febrer) amb autoritats, representants d’institucions i organismes, i societat civil, per definir l’estratègia política i de desenvolupament de Tarija a llarg termini.

 

Tot i això, els departaments que van aprovar l’any passat estatuts d’autonomia (Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija) no es donen encara per vençuts i estudien celebrar una gran “cabildo”, on hi hauria participació tant ciutadana com política, per tal d’assumir una posició en comú i en defensa de les seves autonomies enfront de la CPE.

 

Consitució apart, altres notícies que han afectat la vida “tarijeña” aquests dies, i que no podem perdre de vista, han estat l’epidèmia de dengue (que, fins i tot, pot endarrerir l’inici de les classes previst per al 2 de febrer) i unes inusuals calamarsades

Núria Creus Politòloga. Col·legiada núm. 1803

BOLÍVIA: UN 2009 MILLOR QUE EL 2008?

 

El 2008 ha estat un any convuls per a Bolívia. De fet, tot plegat ja va iniciar-se el desembre de 2007, quan el govern d’Evo Morales (primer mandatari indígena de Bolívia, del MAS –Moviment al Socialisme-) va aprovar una reforma constitucional que pretenia refundar el país andí, tot reconeixent l’autonomia de les comunitats indígenes i situant-les en un pla d’igualtat amb els departaments. Les regions més riques de Bolívia (l’anomenada mitja lluna –Santa Cruz, Beni, Pando, Tarija i Chuquisaca-), cinc departaments que posseeixen bona part dels pous d’hidrocarburs del país, així com la concentració més gran de terra de tot Bolívia, van interpretar aquesta constitució com a indigenista, autoritària i inviable pels interessos autonòmics. La resta del país, però, liderats per La Paz, (bastió de l’oficialisme) consideraven que els autonomistes tan sols volien mantenir i/o recuperar els seus privilegis. Dues meitats irreconciliables i un gran clima de confrontació que han marcat el 2008 bolivià.

 

Així, al llarg de l’any, el suport a Morales ha topat amb la popularitat de les demandes autonòmiques dels departaments més rics, unes demandes de major autonomia que han estat, en gran part, recollides pels estatuts que aquestes províncies van aprovar l’any passat, “de facto” i sense base legal. El més rellevant, el de Santa Cruz, que va ser titllat d’il·legal, separatista i una absoluta còpia de l’estatut d’autonomia català pel govern bolivià, va ser aprovat per àmplia majoria en referèndum.

 

Enmig de forts incidents entre partidaris dels dos bàndols, la tensa situació va culminar amb la celebració d’un referèndum de revocació al qual es van sotmetre tant el mandat d’Evo Morales, com vuit governadors provincials (la majoria promotors d’una autonomia secessionista). Els bolivians van ratificar el govern i, tant Evo Morales com les regions opositores, en van sortir enfortits, de manera que la negociació i el diàleg quedaven com a única sortida possible a la crisi. Però lluny d’una sortida negociada, jornades d’especial polarització van arribar al seu punt més alt amb l’expulsió de l’ambaixador dels Estats Units a La Paz (al qual Evo Morales va acusar d’instigar les protestes violentes contra el seu govern a les regions opositores) i, sobretot, amb el decret d’estat de setge al departament de Pando arran dels enfrontaments i morts, que fins i tot van despertar temors d’una guerra civil, entre els partidaris de Morales i els opositors.

 

En aquest punt, després de la cimera sudamericana (UNASUR) d’emergència i de llargues trobades al Palacio Quemado de La Paz, govern i governadors opositors van redactar un document per a establir les bases d’una negociació, que passen per modificar substancialment el contingut de la constitució boliviana, sobretot pel que fa a l’autonomia de les regions.

 

El 2009 s’inicia, doncs, amb un nou referèndum a la vista, aquest sobre la nova constitució, que tindrà lloc el proper dia 25 de gener; sense perdre de vista la previsió d’eleccions anticipades per a finals d’any. L’any 9 promet ser transcendental per a Bolívia. Cal veure, però, si aquesta vegada no és sinònim de noves disputes sinó de millores, solucions, progrés i futur per a tot el poble bolivià.  Feliç 2009, Bolívia!

 

Núria Creus

Politòloga. Col·legiada núm. 1803

 

Font: L’Avui digital

Xerrada : Educación y Futuro

EDUCACIÓ I FUTUR A TARIJA

 

Xerrada presentació per part dels responsables de la ONG Educación y Futuro que realitza diferents tasques de desenvolupament econòmic i humà a Tarija.

 

www.educacionyfuturo.com

   

El proper dissabte 1 de novembre

a les 18 h al Cassal del Germà Miquel

(c/rectoria 15 Premià de Mar).

 

Nueva horneada para Camps de Treball 2008

Mediados de Octubre y Víctor, Laia y Carol viajan a Perú, para atravesarlo de punta a punta y llegar a Bolivia, que también la atravesarán para llegar a Tarija, a Morros Blancos y al Hogar. Este nuevo equipo educativo ha preparado infinadad de actividades relacionadas con un fantástico viaje por diversos continentes…nuestros chicos y chicas del Hogar disfrutarán de un viaje sin salir de Tarija.
La Asociación Tarija os desea un buen viaje por tierras sudamericanas…
Disfrutad!!Haced disfrutar!!!

Festa Consell de Cooperació de Premià de Mar

 

 

DIA : Dissabte 11 d´octubre

 

Lloc : Plaça Mercè Rodoreda (prop de l´ambulatori)

 

A partir de les 17h : hi haurà inflables i tallers infantils

 

A partir de les 20h : Concerts i sopars

 

Hi haurà couscous, xoripan i menjar gambià…. Pels concerts barra amb begudes

 

Entitats que col.laboren : Amics del sahara, Kuwonku i Tarija