Associació Tarija

BOLÍVIA, MÉS A PROP

Piscis — Tue, 23 Feb 2010 11:57:38 +0000

A Catalunya, i a l’estat espanyol, temes com les abundants pluges d’aquest hivern, la corrupció política o els governants són d’actualitat candent. Malgrat la distància enorme en quilòmetres que ens separa, aquests temes són, també a Bolívia, en boca de tothom. Vegem-ne uns exemples.

El clima

Mentre a casa estem tenint un hivern amb abundants precipitacions, a Bolívia, on és estiu, els fenòmens climàtics estan sent també especialment intensos: des de les abundants precipitacions que afecten departaments com Pando o l’altiplà bolivià, fins a l’altre extrem, la sequera, instal·lada des de fa mesos al Chaco i al nord del departament de La Paz.

Les previsions meteorològiques, a més, no són optimistes en aquest sentit, doncs les pluges persistiran ben bé fins a l’abril allà on ja estan inundant les terres.

Davant l’allau de famílies i cultius damnificats, el govern bolivià ha enunciat l’elaboració d’un pla estratègic orientat a enfortir la seguretat i la sobirania alimentària del país, centrat en que els departaments menys agrícoles (els rics Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija) produeixin aliments per al consum intern, frenant així el dèficit alimentari del país. Govern bolivià i Unió Europea han signat recentment un conveni per enfortir aquesta política, que comptarà amb un finançament de 7’7 milions d’euros.

La corrupció política

També la corrupció és a l’ordre del dia, tant a Catalunya, com a Bolívia. En el cas del país andí, ara amb l’obertura d’un nou cas per lesions greus a l’Estat, incompliment de deures i danys econòmics, contra l’exprefecte de Tarija, Mario Cossío, pel pagament a l’empresa constructora d’una carretera que s’havia de lliurar l’any 2006 i no s’ha arribat a construir.

El cas té un nombre elevat d’irregularitats i, la nova denúncia, se suma a les que ja té Cossío, com la compra d’uns generadors elèctrics que mai no han funcionat.

Els governants

I si a l’estat espanyol Zapatero està rumiant una nova remodelació ministerial, Morales, el mandatari bolivià, n’ha dut a terme una recentment, amb l’objectiu d’aconseguir el màxim de consens social.

Així, el màxim dirigent de Bolívia ha fet fora del govern els tres ministres amb major oposició i ha lliurat carteres als representants de camperols (2), obrers (1), petits artesans exportadors (1) i nous tecnòcrates de classe mitja (6), sempre mantenint el criteri de paritat, ja que el nou gabinet està format per deu homes i deu dones.

Paradoxalment, es critica que Morales s’ha oblidat dels indígenes, doncs dels vint ministres actuals, tan sols de cinc es podria dir que tenen un origen més o menys indígena.

Núria Creus. Politòloga. Col·legiada 1803.

LA MALATIA DEL CHAGAS

Piscis — Thu, 11 Feb 2010 20:52:58 +0000

L’arribada de les baixes temperatures, sanitàriament parlant, ha estat marcada, aquí i a Bolívia per les moltes informacions rebudes sobre la grip A. Prop de l’estiu i sense dades exactes de la incidència d’aquesta pandèmia a Bolívia, però, la grip A queda lluny i el que preocupa, fins i tot més encara, és la malaltia del Chagas.

Què és?

La malaltia del Chagas es contrau a través de la picada d’un insecte, la vinchuca, que viu a les esquerdes de les cases i als sostres de palla i de tova, freqüents en zones rurals i barris pobres.

Causa principal de les lesions cardíaques, és la malaltia parasitària més seriosa de Bolívia, i també es pot contraure per la transfusió de sang infectada i per la via congènita.

Prevenció

Dins del Pla Nacional de control del Chagas bolivià, aquest mes de novembre s’ha llençat la campanya “Por una Tarija libre de la enfermedad del Chagas”, encarada a realitzar activitats preventives que permetin l’eliminació de les vinchucas.

La campanya ha inclòs el repartiment de material educatiu i de lots de material preventiu.

Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.

Associació Tarija ONGD

rafadepremia — Tue, 19 Jan 2010 09:38:11 +0000

Desde hace unas semanas ya somos oficialmente Organización No Gubernamental para el Desarrollo. Un paso adelante para seguir trabajando con mayores retos y recursos.

http://premianoticies.wordpress.com/2010/02/09/l%e2%80%99associacio-tarija-ha-esdevingut-ong-pel-desenvolupament-per-poder-optar-a-mes-subvencions-pels-seus-projectes-a-bolivia/

Bon Nadal

Piscis — Sat, 26 Dec 2009 15:34:14 +0000

Nadal és temps de bons auguris

de bons propòsits i, sobretot, d’alegria

Desitgem que les vostres il.lusions es facin realitat

Des de l’Associació Tarija… els nostres millors desitjos per aquest 2010

Bon Nadal i Feliç Any Nou

LA REVOLUCIÓ INDIGENISTA

Piscis — Thu, 10 Dec 2009 20:37:06 +0000

El passat sis de desembre, el primer mandatari indígena de l’Amèrica Llatina, Evo Morales, ha estat reelegit fins al 2015 president de Bolívia en la primera volta de les eleccions, amb més d’un seixanta per cent dels sufragis.

Les polítiques socials del partit que lidera, el Moviment al Socialisme (MAS), principalment implementades a l’altiplà andí, li han facilitat un suport massiu dels indígenes que li permetran aplicar, ara sense oposició, la nova Constitució, de caire indigenista.

I és que, segons Morales, la Constitució sorgida del procés d’independència del 1825 era d’arrel criolla (de descendents d’espanyols) i va trair de ple el suport indígena a la independència de Bolívia. Cert és que el fet que l’aristocràcia criolla liderés aquell procés independentista no va afavorir gens les aspiracions de la majoria indígena del país, des d’aleshores històricament oblidats pel poder i exclosos de l’agenda pública.

La reelecció d’Evo Morales per àmplia majoria potser és més coherent en un país on més de la meitat de la població és indígena (destacant-hi principalment els quítxues i els aimares) i capgira el domini històric de la vida pública per part dels criolls, d’aquí la seva importància.

I si bé és cert que els indígenes continuen tenint un origen preeninentment rural i pobre, ben al contrari que l’orient bolivià (tot sigui dit, amb passat crioll), també ho és que en aquestes eleccions dos dels departaments tradicionalment opositors i pertanyents al ric orient,Tarija i Chuquisaca, han canviat de bàndol i han apostat per Morales.

Alguna cosa està canviant a Bolívia?

Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.

NOVÈ MOU-TE PER TARIJA

Piscis — Sun, 13 Sep 2009 09:06:11 +0000

US ESPEREM!!!!! NO FALTEU!!!! A LA PLAÇA NOVA DE PREMIÀ DE MAR…..SOPAR SOLIDARI

A LES 21H EL DISSABTE 19 DE SETEMBRE

SITUANT TARIJA EN EL CONTEXT POLÍTIC BOLIVIÀ

Piscis — Sun, 01 Mar 2009 18:21:27 +0000

Amb una àrea de gairebé 38.000 quilòmetres quadrats, Tarija (amb capital a San Bernardo de Tarija) és un dels nou departaments que té Bolívia, la màxima actualitat del qual és el Prefecte (l’actual, Mario Cossío), fiscalitzat pel Consell Departamental, que té nou membres anomenats Consellers (com a mínim, un per a cada província –Cercado, Gran Chaco, O’Connor, Avilés, Aniceto Arce i Méndez-). L’estructura governamental la completen els onze municipis pertanyents al departament (amb els onze respectius alcaldes). El Chaco, província apart No totes les províncies estan còmodes dins el departament de Tarija. D’uns anys cap aquí, les províncies d’O’Connor i Cran Chaco (juntament amb les de Cordillera –del departament de Santa Cruz- i Luis Calvo i Hernando Siles –del departament de Chuquisaca-) han plantejat la creació d’un desè departament bolivià, anomenat El Chaco o Gran Chaco, al•legant motius històrics. A aquests efectes, autoritats de la província del Chaco s’han reunit recentment amb Mario Cossío per a debatre aspectes que afecten aquesta regió. En la reunió, qualificada de positiva, es va acordar que els governs municipals de la regió prioritzaran els projectes més importants del 2009 perquè el govern departamental programi els recursos, que es posposarà el debat sobre la transferència del 45% de regalies i de l’Impost Directe d’Hidrocarburs (IDH) a aquesta regió fins a passada la trobada departamental que ha de tenir lloc del 4 al 6 de març a Tarija, i també, que faran sentir la seva veu a l’esmentada trobada. Alguns municipis de la província d’Aniceto Arce, amb menys consistència que els municipis de les províncies del Chaco, també reclamen desmarcar-se del departament de Tarija i crear un departament anomenat, en aquest cas, Bermejo. La mitja lluna Tarija pertany als departaments de l’orient o de l’anomenada mitja lluna, juntament amb Santa Cruz, Beni, Pando i Chuquisaca. Aquests es diferencien de la resta de Bolívia perquè concentren la major part de les reserves de gas i petroli del país. Enfrontats al govern central, pretenen major autonomia i, conseqüentment, més recursos (sobretot, la revisió de la distribució de l’IDH). Mentre que aquests departaments recolzen les seves demandes en la lluita pel canvi d’estructura d’un estat que consideren centralista, d’altres hi veuen tan sols un pretext per a perpetuar privilegis i evitar la nacionalització dels recursos naturals, la reforma agrària o que la majoria indígena agafi més pes a Bolívia. La lluita pel gas El departament de Tarija té les majors reserves de gas del país, la qual cosa és motiu de disputa. Els darrers dies, davant dels temors que l’actual govern bolivià es faci amb el control d’empreses tarijenyes (com EMTAGAS, l’Empresa Tarijeña del Gas) per tal de lliurar-lo a l’YPFB (Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos), uns i altres s’han reunit per posar fi a les mobilitzacions, tot donant-se seixanta dies de termini per tal d’analitzar el marc jurídic i la nova Constitució boliviana i arribar a acords que permetin a l’empresa seguir distribuint gas natural al Departament de Tarija. El futur de Tarija amb la nova Constitució Política de l’Estat La nova CPE es va aprovar el mes de gener, però Tarija és un dels departaments on va guanyar el rebuig al nou text constitucional. La trobada departamental d’aquests dies, amb participació d’organitzacions, institucions, autoritats polítiques i societat civil, servirà per a aprovar les estratègies de la política departamental i de desenvolupament de la regió en base a la nova Constitució. D’altra banda, el govern estatal ha conformat recentment el Consell Autonòmic, encarregat de la redacció del projecte de llei marc de les autonomies (que s’haurà d’implementar en tot el territori bolivià), document que s’haurà d’aprovar per l’assemblea legislativa plurinacional escollida a les eleccions generals del 6 de desembre. El prefecte de Tarija (ni cap dels altres dels departaments opositors) no ha assistit al Consell, atès que viu com un engany el fet que al llarg de tres anys el govern bolivià s’hagi estat oposant a les autonomies departamentals i ara, en canvi, pretengui aprovar processos autonòmics indígenes que els opositors consideren centralistes. Tot i això, no es tanca en banda i afegeix que dialogarà amb el govern, sempre que aquest respecti l’estatut autonòmic de Tarija (i, especialment, els ingressos econòmics d’aquest departament). El debat autonòmic continuarà. Núria Creus. Politòloga. Col•legiada 1803.

Tarija diu no a la Constitució Política de l’Estat (CPE)

Piscis — Sun, 01 Feb 2009 17:10:23 +0000

El passat 25 de gener Bolívia va ratificar la Constitució d’Evo Morales amb un 60% aproximat de vots a favor. Però la refundació del país que cerca la nova CPE, que pretén dotar de major autonomia les majories indígenes d’Occident, va topar amb l’oposició dels rics departaments de l’Orient, entre els quals hi ha Tarija (on gairebé el 70% de la població hi va votar en contra).

Després dels aldarulls de l’any passat, la jornada del referèndum va transcórrer de manera tranquil·la i democràtica i, malgrat que les hores immediatament posteriors a la votació hi va haver crides a la desobediència civil, ara Tarija acata els resultats i el seu prefecte, Mario Cossío, aposta per convocar una trobada departamental (que tindrà lloc els dies 16 i 17 de febrer) amb autoritats, representants d’institucions i organismes, i societat civil, per definir l’estratègia política i de desenvolupament de Tarija a llarg termini.

Tot i això, els departaments que van aprovar l’any passat estatuts d’autonomia (Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija) no es donen encara per vençuts i estudien celebrar una gran “cabildo”, on hi hauria participació tant ciutadana com política, per tal d’assumir una posició en comú i en defensa de les seves autonomies enfront de la CPE.

Consitució apart, altres notícies que han afectat la vida “tarijeña” aquests dies, i que no podem perdre de vista, han estat l’epidèmia de dengue (que, fins i tot, pot endarrerir l’inici de les classes previst per al 2 de febrer) i unes inusuals calamarsades

Núria Creus Politòloga. Col·legiada núm. 1803

BOLÍVIA: UN 2009 MILLOR QUE EL 2008?

Piscis — Wed, 07 Jan 2009 17:10:57 +0000

El 2008 ha estat un any convuls per a Bolívia. De fet, tot plegat ja va iniciar-se el desembre de 2007, quan el govern d’Evo Morales (primer mandatari indígena de Bolívia, del MAS –Moviment al Socialisme-) va aprovar una reforma constitucional que pretenia refundar el país andí, tot reconeixent l’autonomia de les comunitats indígenes i situant-les en un pla d’igualtat amb els departaments. Les regions més riques de Bolívia (l’anomenada mitja lluna –Santa Cruz, Beni, Pando, Tarija i Chuquisaca-), cinc departaments que posseeixen bona part dels pous d’hidrocarburs del país, així com la concentració més gran de terra de tot Bolívia, van interpretar aquesta constitució com a indigenista, autoritària i inviable pels interessos autonòmics. La resta del país, però, liderats per La Paz, (bastió de l’oficialisme) consideraven que els autonomistes tan sols volien mantenir i/o recuperar els seus privilegis. Dues meitats irreconciliables i un gran clima de confrontació que han marcat el 2008 bolivià.

Així, al llarg de l’any, el suport a Morales ha topat amb la popularitat de les demandes autonòmiques dels departaments més rics, unes demandes de major autonomia que han estat, en gran part, recollides pels estatuts que aquestes províncies van aprovar l’any passat, “de facto” i sense base legal. El més rellevant, el de Santa Cruz, que va ser titllat d’il·legal, separatista i una absoluta còpia de l’estatut d’autonomia català pel govern bolivià, va ser aprovat per àmplia majoria en referèndum.

Enmig de forts incidents entre partidaris dels dos bàndols, la tensa situació va culminar amb la celebració d’un referèndum de revocació al qual es van sotmetre tant el mandat d’Evo Morales, com vuit governadors provincials (la majoria promotors d’una autonomia secessionista). Els bolivians van ratificar el govern i, tant Evo Morales com les regions opositores, en van sortir enfortits, de manera que la negociació i el diàleg quedaven com a única sortida possible a la crisi. Però lluny d’una sortida negociada, jornades d’especial polarització van arribar al seu punt més alt amb l’expulsió de l’ambaixador dels Estats Units a La Paz (al qual Evo Morales va acusar d’instigar les protestes violentes contra el seu govern a les regions opositores) i, sobretot, amb el decret d’estat de setge al departament de Pando arran dels enfrontaments i morts, que fins i tot van despertar temors d’una guerra civil, entre els partidaris de Morales i els opositors.

En aquest punt, després de la cimera sudamericana (UNASUR) d’emergència i de llargues trobades al Palacio Quemado de La Paz, govern i governadors opositors van redactar un document per a establir les bases d’una negociació, que passen per modificar substancialment el contingut de la constitució boliviana, sobretot pel que fa a l’autonomia de les regions.

El 2009 s’inicia, doncs, amb un nou referèndum a la vista, aquest sobre la nova constitució, que tindrà lloc el proper dia 25 de gener; sense perdre de vista la previsió d’eleccions anticipades per a finals d’any. L’any 9 promet ser transcendental per a Bolívia. Cal veure, però, si aquesta vegada no és sinònim de noves disputes sinó de millores, solucions, progrés i futur per a tot el poble bolivià. Feliç 2009, Bolívia!

Núria Creus

Politòloga. Col·legiada núm. 1803

Font: L’Avui digital

Xerrada : Educación y Futuro

Piscis — Thu, 30 Oct 2008 21:03:12 +0000

EDUCACIÓ I FUTUR A TARIJA

Xerrada presentació per part dels responsables de la ONG Educación y Futuro que realitza diferents tasques de desenvolupament econòmic i humà a Tarija.

www.educacionyfuturo.com

El proper dissabte 1 de novembre

a les 18 h al Cassal del Germà Miquel

(c/rectoria 15 Premià de Mar).